Bíblia en línea

English  Español  Português  Français  Català  Românesc  Italiano  Deutsch 

Polski  Magyar  Hrvatski  Slovenský  Slovenski  český  Shqiptar  Nederlands 

Svenska  Norsk  Suomalainen  Dansk  Icelandic  Lietuvos  Latvijas  Eesti 

ქართული  ελληνικά  հայերեն  Kurd  Azərbaycan  اردو  Türk  العربية  فارسی  עברי  ייִדיש

Pусский  Yкраїнський  Македонски  Български  Монгол  беларускі  Қазақ  Cрпски 

Swahili Hausa Afrikaans Igbo Xhosa Yoruba Zulu Malagasy አማርኛ Somali

हिन्दी  नेपाली  বাঙালি  ਪੰਜਾਬੀ  தமிழ்  中国  ไทย  ខ្មែរ  ລາວ  Tiếng việt  日本の  한국의 

Tagalog  Indonesia  Jawa  Myanmar

Els enllaços (en blau) en l'idioma que trieu, us dirigeixen a un altre article escrit en el mateix idioma. Enllaços blaus escrits en anglès, dirigiu-vos a un article en anglès. En aquest cas, també podeu triar entre tres idiomes més: espanyol, portuguès i francès.

(L'article "L'ensenyament elemental de la Bíblia" és després de l'article "Vida eterna")
Vida eterna

L’alegria per l’esperança és l’energia de la nostra resistència

"Però quan comenci a passar tot això, aixequeu-vos i alceu el cap, perquè Déu us alliberarà aviat"

(Lluc 21:28)

Després de descriure esdeveniments dramàtics que precedirien la fi d’aquest sistema de coses, en un moment que hauria de ser molt angoixant i que vivim ara, Jesucrist va dir als seus deixebles que “aixequessin el cap” perquè el compliment de la nostra esperança està dibuixant a prop.

Com mantenir l’alegria mentre es troba a les proves personals? L'apòstol Pau va escriure que hem de seguir el patró de Jesucrist: "Per tant, com que ens envolta un núvol de testimonis tan gran, alliberem-nos nosaltres també de tota càrrega i del pecat que fàcilment ens atrapa, i correm amb aguant la carrera que tenim davant nostre,  mentre mirem fixament Jesús, el Representant Principal i el Perfeccionador de la nostra fe. Ell, pel goig que tenia al seu davant, va suportar la mort en un pal de turment sense avergonyir-se’n, i s’ha assegut a la dreta del tron de Déu.  Així doncs, penseu atentament en aquell que ha aguantat tantes paraules hostils dels pecadors, amb les quals es condemnen a ells mateixos, i d’aquesta manera no us cansareu ni abandonareu" (Hebreus 12:1-3).

Jesucrist va treure l’energia de la seva resistència davant les proves per l’alegria de l’esperança que se li posava. És important treure energia per alimentar la nostra resistència, a través de l '"alegria" de la nostra esperança de vida eterna posada davant nostre. Pel que fa a les nostres proves, Jesucrist va dir que s’haurien de resoldre dia a dia: "Qui de vosaltres, per més que es preocupi, pot allargar una mica* la seva vida?" (Mateu 6:27-34). El principi és senzill, hem d’utilitzar el present per resoldre els nostres problemes que sorgeixen, posant la nostra confiança en Déu, per ajudar-nos a trobar una solució: "Així doncs, no us preocupeu per l’endemà, perquè l’endemà tindrà les seves preocupacions. Ja n’hi ha prou amb els problemes de cada dia” (Mateu 6:34). L’aplicació d’aquest principi ens ajudarà a gestionar millor l’energia mental o emocional per fer front als nostres problemes quotidians. Jesucrist desaconsella una previsió excessiva, fins i tot morbosa, problemes o proves que puguin desordenar la nostra ment i treure tota l'energia espiritual (compareu amb Marc 4:18,19).

Per tornar a l’ànim escrit a Hebreus 12:1-3, hem d’utilitzar la nostra capacitat mental per projectar-nos cap al futur a través de l’alegria amb l’esperança, que forma part del fruit de l’esperit sant (Gàlates 5:22,23). A la Bíblia està escrit que Jehovà és un Déu feliç i que el cristià predica "bones notícies d'un Déu feliç" (1 Timoteu 1:11). Tot i que aquest sistema de coses mai no ha estat tant en la foscor espiritual, hem de ser focus de llum per les bones notícies que compartim, però també per l’alegria de la nostra esperança de voler irradiar als altres (Mateu 5:14-16). El següent vídeo i l’article, basats en l’esperança de la vida eterna, s’han desenvolupat amb aquest objectiu d’alegria amb esperança: “Alegreu-vos i estigueu molt contents, perquè us espera una gran recompensa al cel, ja que els profetes de l’antiguitat també van ser perseguits d’aquesta manera” (Mateu 5:12). Fem de l’alegria de Jehovà el nostre reducte: “No estiguis trist, perquè l’alegria de Jehovà és el vostre reducte” (Nehemies 8:10).

Vida eterna al paradís terrenal

La vida eterna al paradís de la terra (vídeo a Twitter)

"I només estareu contents!" (Deuteronomi 16:15)

La vida eterna mitjançant l’alliberament de la humanitat de la servitud del pecat

"Perquè Déu va estimar tant el món que va entregar el seu Fill únic, perquè tots els que creguin en ell no siguin destruïts sinó que puguin viure per sempre. (...) Qui creu en el Fill viurà per sempre; qui desobeeix el Fill no obtindrà la vida, i la ira de Déu sempre estarà damunt d’ell"

(Joan 3:16,36)

Les frases en blau (entre dos paràgrafs) us proporcionen explicacions bíbliques addicionals i detallades. Només cal fer clic al hiperenllaç blau. Els articles bíblics s’escriuen principalment en quatre idiomes: anglès, castellà, portuguès i francès

Jesucrist, quan era a la terra, ensenyava sovint l’esperança de la vida eterna. Tot i això, també va ensenyar que la vida eterna només s’obtindrà mitjançant la fe en el sacrifici de Crist (Joan 3:16,36). El valor de rescat del sacrifici de Crist permetrà la curació, rejoveniment i resurrecció.

Llibertat mitjançant les benediccions del sacrifici de Crist

"Això és el que va fer el Fill de l’home. Ell no va venir perquè el servissin, sinó per servir els altres i donar la seva vida com a rescat per moltes persones"

(Mateu 20:28)

"Quan Job hagué pregat pels seus amics, Jehovà li va retornar la felicitat perduda i li va duplicar els béns" (Job 42:10). Serà el mateix per a tots els membres de la gran multitud que hauran sobreviscut a la Gran Tribulació. Jehovà Déu, mitjançant el rei Jesucrist, els beneirà, ja que el deixeble Jaume ens va recordar: "Proclamem feliços els que han aguantat. Heu sentit a parlar de l’aguant de Job i heu vist com Jehovà el va beneir, i per això sabeu que Jehovà és molt compassiu i misericordiós" (Jaume 5:11).

(El sacrifici de Crist permet el perdó i un valor de rescat que permet un intercanvi de cossos per resurrecció, regeneració per curació i rejoveniment)

(Una gran multitud de totes les nacions sobreviuran a la gran tribulació (Revelació 7: 9-17))

El sacrifici de Crist permet el perdó i un valor de rescat que permet un intercanvi de cossos per resurrecció, regeneració per curació i rejoveniment.

El sacrifici de Crist eliminarà les malalties

"Cap resident dirà:"Estic malalt" Les persones que viuen a la terra tindran la seva culpa perdonada" (Isaïes 33:24).

"En aquell moment s'obriran els ulls dels cecs, i les orelles dels sords s'obriran. Aleshores, els coixos pujaran com un cérvol, i la llengua de la muda plorarà d'alegria. Perquè les aigües hauran brollat al desert i els torrents a la plana del desert” (Isaïes 35:5,6).

El sacrifici de Crist permetrà rejovenir

"Que la seva carn sigui més fresca que en la joventut, que torni als dies del seu jovent vigor" (Job 33:25).

El sacrifici de Crist permetrà la resurrecció dels morts

"Molts dels qui dormen a la pols de la terra es desvetllaran, els uns per a la vi-da eterna, els altres per a l’oprobi, per a la reprovació eterna" (Daniel 12:2).

"I tinc la mateixa esperança que ells, que Déu ressuscitarà tant els justos com els injustos" (Fets 24:15).

"No us sorprengueu d’això, perquè ve l’hora en què tots els que estan a les tombes escoltaran la seva veu i en sortiran. Els que van fer coses bones rebran una resurrecció de vida, i els que van fer coses dolentes rebran una resurrecció de judici" (Joan 5:28,29).

"I vaig veure un gran tron de color blanc i Aquell que hi estava assegut. El cel i la terra van fugir de davant seu, i mai més van ser trobats. Vaig veure els morts, tant els grans com els petits, drets davant del tron, i es van obrir uns llibres. També es va obrir un altre llibre: el llibre de la vida. Els morts van ser jutjats per les seves accions segons el que hi havia escrit als llibres. I el mar va tornar els seus morts, i la mort i la Tomba* també van tornar els seus morts, i aquests van ser jutjats individualment segons les seves accions. I la mort i la Tomba van ser llançades al llac de foc, que representa la segona mort. I tots els que no tenien el nom escrit al llibre de la vida també van ser llançats al llac de foc" (Apocalipsis 20:11-13).

Les persones injustes ressuscitades, seran jutjades sobre la base de les seves accions bones o dolentes, en el futur paradís terrestre. (L’administració de la resurrecció terrenal; La resurrecció celeste; La resurrecció terrenal).

El sacrifici de Crist permetrà a la gran multitud sobreviure a la gran tribulació i tenir vida eterna sense morir mai

"Després d’això, vaig veure una gran multitud que ningú era capaç de comptar. Eren gent de totes les nacions, tribus, pobles i llengües, que estaven drets davant del tron i davant del Corder. Anaven vestits amb roba blanca i portaven fulles de palmera a les mans. I cridaven amb veu forta: "La salvació ve del nostre Déu, que està assegut al tron, i del Corder".

Tots els àngels estaven drets al voltant del tron, dels ancians i dels quatre querubins, i es van agenollar de cara a terra davant del tron i van adorar Déu, dient: "Amén! Que el nostre Déu rebi l’alabança, la glòria, la saviesa, l’agraïment, l’honor, el poder i la força per sempre. Amén".

Aleshores, un dels ancians em va preguntar: "Qui són aquests que van vestits de blanc, i d’on vénen?". Tot seguit li vaig respondre: "Senyor meu, tu ets qui ho sap". I ell em va dir: "Aquests són els que vénen de la gran tribulació, i han rentat i blanquejat la seva roba amb la sang del Corder.  És per això que estan davant del tron de Déu servint-lo nit i dia al seu temple; i Aquell que està assegut al tron els protegirà.  No tindran gana ni set mai més, ni els cremarà el sol ni la xafogor,  perquè el Corder, que està al mig* del tron, els pasturarà i els portarà a les fonts de l’aigua de la vida. I Déu eixugarà totes les llàgrimes dels seus ulls"" (Apocalipsi 7:9-17) (Una gran multitud de totes les nacions, tribus i idiomes sobreviuran a la gran tribulació).

El regne de Déu governarà la terra

"Aleshores vaig sentir una veu forta que sortia del tron i deia: "Mira! El tabernacle de Déu està amb la humanitat, i ell viurà amb ells, i ells seran el seu poble, i Déu estarà amb ells.  I eixugarà totes les llàgrimes dels seus ulls, i la mort ja no existirà, i mai més hi haurà laments, ni plors, ni sofriment. Les coses del passat ja no hi són"" ( Apocalipsi 21:1-4) (L’administració terrenal del Regne de Déu; El príncep; Els sacerdots; Els levites).

"Alegreu-vos de Jehovà i sigueu alegres, justos; i crideu d'alegria, tots els que teniu el cor dret" (Salms 32:11)

Els justos viuran per sempre i els malvats periran

"Feliços els dòcils, perquè heretaran la terra" (Mateu 5:5).

"Dura tan poc, el malvat! Si mires al seu lloc, ja no l’hi trobes. Però els humils posseiran la terra, fruiran d’una gran pau. El malvat intriga contra el just, estreny les dents contra ell. Però Jehovà se’n riu, perquè veu com s’acosta la seva hora. Els malvats desembeinen l’espasa i tiben l’arc per abatre els pobres i els humils, per assassinar els qui van per bon camí; però l’espasa els entra fins al cor i els arcs se’ls trenquen. (...) perquè els braços dels malvats es trencaran, però als justos, Jehovà els sosté. (...) Els malvats acabaran malament; els enemics de Jehovà s’esvairan, acabaran com el greix de les víctimes, s’esvairan amb el fum. (...) No quedarà ni rastre dels injustos, serà exclòs el llinatge dels malvats; però els justos posseiran la terra, hi habitaran per sempre més. (...) Espera en Jehovà, segueix els seus camins; t’exaltarà i tu posseiràs la terra, i en veuràs exclosos els malvats. (...) Fixa’t en els íntegres, mira els honrats: l’home de pau té descendència; però els pecadors desapareixen tots alhora, serà exclosa la descendència dels malvats. És Jehovà qui salva els justos, els protegeix en dies de perill. Jehovà els ajuda i els allibera, els allibera dels malvats i els salva, perquè en ell es refugien" (Salms 37:10-15, 17, 20, 29, 34, 37-40).

"Segueix, doncs, la bona ruta, fressa les vies dels justos. Perquè els rectes habitaran el país i els honrats podran quedar-s’hi, mentre que els malvats en seran exclosos i els infidels seran arrencats de la terra. (...) Plouen benediccions sobre el cap del just, però la mala fama cobreix el malvat. La memòria del just serà beneïda, el nom del malvat serà oblidat" (Proverbis 2:20-22; 10:6,7).

Les guerres cessaran, hi haurà pau als cors i a tota la terra

"Heu sentit que es va dir: “Estima els altres, però odia els enemics”. Però jo us dic que heu d’estimar els vostres enemics i orar pels que us persegueixen. Així demostrareu que sou fills del vostre Pare celestial, ja que ell fa sortir el sol sobre dolents i bons, i fa ploure sobre justos i injustos. Perquè si només estimeu els que us estimen, quin premi us mereixeu? ¿No fan el mateix els cobradors d’impostos? I si només saludeu els vostres germans, quin mèrit té? ¿No fa el mateix la gent de les altres nacions? Per tant, heu de ser perfectes, tal com el vostre Pare celestial és perfecte” (Mateu 5:43-48).

"Perquè si perdoneu els errors dels altres, el vostre Pare celestial també us perdonarà a vosaltres; 15  però si no perdoneu els errors dels altres, el vostre Pare tampoc us perdonarà els vostres" (Mateu 6:14,15).

"Jesús li va dir: "Guarda’t l’espasa, perquè tots els que agafen l’espasa, moriran per l’espasa"" (Mateu 26:52).

"Vine a veure les gestes de Jehovà, les meravelles que fa sobre la terra. Fa cessar les guerres fins a l'extrem de la terra. L'arc, el trenca, sí que trenca la llança; crema els carros amb foc" (Salms 46:8,9).

"Ell serà jutge entre les nacions, arbitrarà sobre els pobles. Forjaran relles de les seves espasesi falçs de les seves llances. Cap nació no empunyarà l’espasa contra una altra ni s’entrenaran mai més a fer la guerra" (Isaïes 2:4).

"En els darrers temps, s’alçarà ferma la muntanya del temple de Jehovà sobre els cims de les muntanyes, dominarà per damunt dels turons. Hi afluiran nacions, s’hi encaminaran tots els pobles dient: «Veniu, pugem a la muntanya de Jehovà, al temple del Déu de Jacob. Ell ens ensenyarà els seus camins i nosaltres seguirem les seves rutes.» Perquè de Sió en surt l’ensenyament, de Jerusalem, la paraula de Jehovà. Ell serà jutge entre moltes nacions, arbitrarà sobre pobles nombrosos i llunyans. Forjaran relles de les seves espases i falçs de les seves llances. Cap nació no empunyarà l’espasa contra una altra ni s’entrenaran mai més a fer la guerra. Cadascú s’asseurà a l’ombra de la seva parra o de la seva figuera, sense por de ningú. Ha parlat Jehovà dels exèrcits" (Miquees 4:1-4).

Hi haurà molt menjar a tota la terra

"Hi haurà molt de gra a la terra; a la part superior de les muntanyes serà abundant. El seu fruit serà com al Líban, i els que són de la ciutat floriran com la vegetació de la terra" (Salms 72:16).

"Jehovà donarà la pluja a la llavor sembrada a la terra. El pa que produiran els camps serà bo i substanciós. Aquell dia el teu bestiar pasturarà en prats immensos" (Isaïes 30:23).

Els miracles de Jesucrist per reforçar la fe en l’esperança de la vida eterna

“Jesús encara va fer moltes altres coses, que si s’escrivissin una per una, crec que el món no podria contenir tots els rotlles que s’escriurien" (Joan 21:25)

Jesucrist i el primer miracle escrit a l'Evangeli de Joan, converteix l'aigua en vi: "El tercer dia es va celebrar un banquet de casament a Canà de Galilea, i la mare de Jesús estava allà. Jesús i els seus deixebles també hi estaven convidats. Quan el vi s’estava a punt d’acabar, la mare de Jesús li va dir: «S’han quedat sense vi». Però Jesús li va respondre: «Dona, què té a veure això amb nosaltres? La meva hora encara no ha arribat». Aleshores la seva mare va dir als que estaven servint: «Feu tot el que ell us digui». Allà hi havia sis gerres de pedra, tal com exigien les normes de purificació dels jueus. A cada gerra hi cabien d’uns 44 a uns 66 litres.  I Jesús va dir als que servien: «Ompliu les gerres d’aigua». I les van omplir fins dalt. Llavors va afegir: «Agafeu-ne una mica i porteu-ne al director del banquet». I ells n’hi van portar. El director del banquet va tastar l’aigua que havia estat convertida en vi, però no sabia d’on havia sortit, encara que els servidors que havien tret l’aigua sí que ho sabien. Aleshores el director del banquet va cridar el nuvi i li va dir: «Tothom serveix primer el vi bo, i quan la gent està beguda, el de menys qualitat. Però tu has guardat el vi bo fins ara». Jesús va fer aquest primer miracle a Canà de Galilea i així va mostrar la seva glòria, i els seus deixebles van creure en ell" (Joan 2:1-11).

Jesucrist guareix el fill d'un servidor del rei: "Llavors va tornar a Canà de Galilea, on havia convertit l’aigua en vi. A Cafarnaüm hi havia un funcionari del rei que tenia el fill malalt.  Quan aquest home va sentir que Jesús havia marxat de Judea i se n’havia anat a Galilea, el va anar a trobar i li va demanar que baixés a Cafarnaüm per curar el seu fill, perquè estava a punt de morir.  Però Jesús li va dir: «Si no veieu senyals i miracles, no creieu».  El funcionari del rei li va demanar: «Senyor, baixa abans que el meu fill es mori».  I Jesús li va contestar: «Vés, el teu fill està viu». L’home va creure el que Jesús li va dir, i va marxar.  Mentre baixava a Cafarnaüm, els seus esclaus el van anar a trobar per dir-li que el seu fill estava viu.  Ell els hi va preguntar a quina hora havia millorat, i ells li van contestar: «La febre li va marxar ahir cap a la una del migdia».  Aleshores el pare es va adonar que era la mateixa hora en què Jesús li havia dit: «El teu fill està viu». I ell i tota la seva casa es van fer creients.  Aquest va ser el segon miracle que Jesús va fer després d’anar a Galilea des de Judea" (Joan 4:46-54).

Jesucrist cura un home posseït per dimonis a Cafarnaüm: "Després va baixar a Cafarnaüm, una ciutat de Galilea. Els dissabtes ensenyava a la gent, i tots es quedaven meravellats de la seva ensenyança, perquè parlava amb autoritat. A la sinagoga hi havia un home posseït per un esperit impur, un dimoni, que va cridar molt fort: «Aaah! Per què ens molestes, Jesús de Natzaret? ¿Has vingut a destruir-nos? Sé qui ets: el Sant de Déu». Però Jesús el va reprendre dient: «Calla i surt d’ell!». Llavors el dimoni va llançar l’home al terra davant d’ells i en va sortir sense fer-li cap mal. I tots es van quedar sorpresos i van començar a dir entre ells: «¿Heu sentit què ha dit? Dóna ordres amb autoritat i poder als dimonis, i surten!». I la seva fama es va anar escampant per tots els racons d’aquella regió" (Lluc 4:31-37).

Jesucrist expulsa dimonis a la terra dels gadarenes (ara Jordània, la part oriental del Jordà, prop del llac Tiberíades): "Quan va arribar a l’altra banda, a la regió dels gadarencs, se li van apropar dos homes endimoniats que sortien d’entre les tombes. Eren tan violents que ningú s’atrevia a passar per aquell camí. I van començar a cridar: «Què vols de nosaltres, Fill de Déu? ¿Has vingut a castigar-nos abans d’hora?». Bastant més enllà hi havia un ramat de porcs pasturant, i els dimonis li van suplicar: «Si ens expulses, envia’ns als porcs!». I ell els hi va dir: «Aneu-hi!». Tot seguit els dimonis van sortir dels homes i es van ficar dins dels porcs. Aleshores, els porcs es van llançar al llac pel precipici i es van ofegar. Però els porquers van fugir corrents i van anar cap a la ciutat. Allà ho van explicar tot, inclòs el que havia passat als endimoniats. I tota la gent de la ciutat va sortir a buscar Jesús i, quan el van trobar, li van suplicar que marxés d’aquella regió" (Mateu 8:28-34).

Jesucrist guareix la sogra de l’apòstol Pere: "I Jesús va anar a casa de Pere i va veure que la sogra de Pere estava al llit amb febre. Aleshores, li va tocar la mà i la febre li va marxar, i ella es va aixecar i es va posar a servir-lo" (Mateu 8:14,15).

Jesucrist guareix un home paralitzat amb la mà dreta: " Un altre dissabte va entrar a la sinagoga i es va posar a ensenyar. Allà hi havia un home que tenia la mà dreta paralitzada.  Els escribes i els fariseus observaven Jesús atentament per veure si curaria algú en dissabte, i així trobar alguna raó per acusar-lo. Però ell, que sabia el que pensaven, va dir a l’home de la mà paralitzada: «Aixeca’t i posa’t dret aquí al mig». L’home es va aixecar i s’hi va posar. Llavors Jesús els hi va dir: «Us faré una pregunta: “Què està permès fer en dissabte: el bé o el mal, salvar una vida* o destruir-la?”». Després de mirar-los a tots, Jesús va dir a l’home: «Estén la mà». Ell ho va fer, i la mà se li va curar. Però ells, morts de ràbia, van començar a parlar sobre què podien fer contra Jesús" (Lluc 6:6-11).

Jesucrist guareix un home que pateix d'hidropesa (edema, acumulació excessiva de líquid al cos): "Un dissabte, Jesús va anar a menjar a casa d’un dels líders dels fariseus, i els que estaven a la casa l’observaven. Davant seu hi havia un home que tenia hidropesia.  I Jesús va preguntar als fariseus i als mestres de la Llei: «Està permès curar en dissabte, o no?». Però ells es van quedar callats. Aleshores Jesús va tocar l’home, el va curar i el va fer marxar. I els hi va dir: «Qui de vosaltres, si el seu fill o el seu bou cau en un pou, no el traurà de seguida encara que sigui dissabte?».  I no van ser capaços de contestar-li res" (Lluc 14:1-6).

Jesucrist cura a un cec: "Quan Jesús s’apropava a Jericó, hi havia un home cec que demanava caritat assegut al costat del camí. Com que va sentir que passava molta gent, va començar a preguntar què era tot allò. Li van dir: «Jesús de Natzaret passa per aquí!». Llavors va cridar: «Jesús, Fill de David, compadeix-te de mi!». I la gent que anava davant el renyava perquè callés, però ell cridava encara més fort: «Fill de David, compadeix-te* de mi!».  Jesús es va aturar i va manar que li portessin l’home. Quan va ser a prop, Jesús li va preguntar:  «Què vols que faci per tu?». I ell li va dir: «Senyor, fes que hi torni a veure».  Jesús li va dir: «Recupera la vista. La teva fe t’ha curat».  El cec va recuperar la vista a l’instant i es va posar a seguir-lo, glorificant Déu. Al veure-ho, tota la gent també va alabar Déu" (Lluc 18:35-43).

Jesucrist cura dos cecs: "Quan Jesús va marxar d’allà, dos homes cecs el van seguir, cridant: «Tingues compassió de nosaltres, Fill de David!». Després va entrar a una casa i els cecs se li van acostar, i Jesús els hi va preguntar: «Teniu fe que us puc curar?». Ells li van contestar: «Sí, Senyor».  Llavors els hi va tocar els ulls i els hi va dir: «Que es faci segons la vostra fe».  I van recuperar la vista. A més, Jesús els hi va dir molt seriosament: «No ho digueu a ningú».  Però quan van marxar, van escampar la notícia per tota la regió" (Mateu 9:27-31).

Jesucrist guareix un sord mut: “Quan Jesús va tornar de la regió de Tir, va anar al llac de Galilea passant per Sidó, a través de la regió de la Decàpolis.  Allà li van portar un home sord que parlava amb dificultat, i li van suplicar que el curés.  Jesús se’l va emportar a part, lluny de la gent. Llavors li va posar els dits a les orelles i, després d’escopir, li va tocar la llengua. I mirant al cel, va sospirar profundament i li va dir: «Efatà», que vol dir: «Obre’t». A l’instant se li van obrir les orelles, i el defecte que tenia en la parla va desaparèixer, i va començar a parlar bé. Aleshores Jesús els hi va ordenar que no ho diguessin a ningú, però com més els ho prohibia, més ho deien. De fet, estaven completament admirats, i deien: «Ho ha fet tot bé. Fins i tot fa que els sords hi sentin i que els muts parlin!»"(Marc 7:31-37).

Jesucrist cura un leprós: " També se li va apropar un leprós, que li suplicava fins i tot de genolls: «Si vols, em pots curar».  Jesús es va compadir i va estendre la mà, el va tocar i li va dir: «És clar que ho vull. Cura’t».  A l’instant la lepra li va desaparèixer i es va curar" (Marc 1:40-42).

La curació dels deu leprosos: "De camí a Jerusalem, va passar entre Samària i Galilea. A l’entrar a un poble, deu leprosos el van veure, però es van quedar drets a certa distància.  es van posar a cridar: «Jesús, Mestre, tingues compassió de nosaltres!». Quan Jesús els va veure, els hi va dir: «Aneu a presentar-vos als sacerdots». I mentre hi anaven, es van curar. Un d’ells, al veure que s’havia curat, va tornar enrere glorificant Déu amb grans crits.  I es va agenollar de cara a terra als peus de Jesús, donant-li les gràcies. Precisament, aquest home era samarità.  Jesús va dir: «¿No eren deu els que s’han curat? ¿On són els altres nou?  A part d’aquest home que és estranger, ¿no ha tornat ningú més per donar glòria a Déu?».  Llavors li va dir: «Aixeca’t i vés-te’n. La teva fe t’ha curat»" (Lluc 17:11-19).

Jesucrist cura un paralític: "Després d’això, Jesús va pujar a Jerusalem per a una festa dels jueus.  A Jerusalem, a la porta de les Ovelles, hi ha una piscina amb cinc pòrtics que en hebreu es diu Betzata. Sota els pòrtics hi havia ajaguda una multitud de malalts, cecs, coixos i persones que tenien les extremitats paralitzades.  Allà hi havia un home que feia 38 anys que estava malalt.  Quan Jesús va veure aquell home allà estirat, i com que sabia que feia molt de temps que estava malalt, li va preguntar: «Et vols curar?».  El malalt li va contestar: «Senyor, no tinc ningú que m’ajudi a ficar-me a la piscina quan l’aigua es remou. I mentre hi vaig, un altre hi baixa abans que jo». Jesús li va dir: «Aixeca’t! Agafa la teva llitera i camina». L’home es va curar immediatament, va agafar la llitera i va començar a caminar" (Joan 5:1-9).

Jesucrist guareix un epilèptic: “Quan van arribar on era la gent, un home se li va apropar, es va agenollar i li va dir: «Senyor, tingues compassió del meu fill, perquè és epilèptic i està molt malalt, i moltes vegades cau al foc o a l’aigua. L’he portat als teus deixebles, però no l’han pogut curar». Jesús va respondre: «Generació corrupta i sense fe! ¿Fins quan hauré d’estar amb vosaltres? ¿Fins quan us hauré de suportar? Porteu-me’l aquí». Aleshores Jesús va reprendre el dimoni, el dimoni va sortir del noi, i el noi es va curar immediatament. Llavors, els deixebles es van acostar a Jesús en privat i li van preguntar: «Com és que nosaltres no l’hem pogut expulsar?». Ell els hi va respondre: «Perquè teniu poca fe. Us asseguro que si teniu fe de la mida d’un gra de mostassa, direu a aquesta muntanya: “Mou-te d’aquí cap a allà”, i s’hi mourà; i no hi haurà res impossible per a vosaltres»" (Mateu 17:14-20).

Jesucrist fa un miracle sense saber-ho: "Mentre Jesús hi anava, la gentada l’oprimia. Hi havia una dona que feia dotze anys que tenia hemorràgies, però no havia trobat ningú que la pogués curar. Se li va apropar per darrere i li va tocar la vora del vestit, i immediatament se li va parar l’hemorràgia. Aleshores, Jesús va preguntar: «Qui m’ha tocat?». Com que tothom negava haver-ho fet, Pere va dir: «Mestre, la gent t’envolta i t’oprimeix». Però Jesús va dir: «Sé que algú m’ha tocat, perquè ha sortit força de mi». La dona, al veure que l’havien descobert, es va acostar a Jesús tremolant, es va agenollar davant seu i va explicar davant de tothom per què l’havia tocat i com s’havia curat a l’instant. Però ell li va dir: «Filla, la teva fe t’ha curat. Vés-te’n en pau»" (Lluc 8:42-48).

Jesucrist fa una curació a distància: "Quan Jesús va acabar de dir totes aquestes coses a la gent, va entrar a Cafarnaüm. Un centurió tenia un esclau a qui estimava molt però que estava malalt, a punt de morir. Quan va sentir a parlar de Jesús, va enviar alguns ancians dels jueus a demanar-li que vingués i curés el seu esclau. Ells van anar on estava Jesús i van començar a suplicar-li amb insistència: «Es mereix que l’ajudis, perquè estima el nostre poble i ens ha construït la sinagoga». Jesús se’n va anar amb ells, però quan ja estava a prop de la casa el centurió va enviar uns amics a dir-li: «Senyor, no et preocupis, perquè no sóc digne que entris a casa meva. Per això no em considerava digne de venir a tu. Però digues una paraula, i el meu criat es curarà. Perquè jo, tot i que estic sota les ordres d’un altre, també tinc soldats a les meves ordres. I quan li dic a un: “Vés”, hi va; i a un altre: “Vine!”, ve; i quan li dic al meu esclau: “Fes això!”, ho fa». Quan Jesús va sentir això, va quedar impressionat, es va girar cap a la gent que el seguia i va dir: «Us asseguro que ni a Israel he trobat tanta fe». Quan els enviats van tornar a la casa, van veure que l’esclau s’havia curat" (Lluc 7:1-10).

Jesucrist ha curat una dona amb discapacitat durant 18 anys: "Un dissabte, Jesús estava ensenyant en una de les sinagogues,  i hi havia una dona que estava malalta per culpa d’un dimoni des de feia divuit anys; anava tota encorbada i no es podia posar recta.  Quan Jesús la va veure, la va cridar i li va dir: «Dona, quedes lliure de la teva malaltia». Va posar les mans sobre ella, i a l’instant es va posar recta i va començar a glorificar Déu. Però el cap de la sinagoga, indignat perquè Jesús l’havia curada en dissabte, va dir a la gent: «Hi ha sis dies per treballar; veniu a fer-vos curar un d’aquests dies, i no pas en dissabte». El Senyor li va contestar: «Hipòcrites! ¿És que vosaltres no deslligueu el vostre bou o el vostre ase de l’estable per dur-lo a beure en dissabte? I a aquesta dona, que és filla d’Abraham i que Satanàs ha tingut lligada divuit anys, ¿no se l’havia d’alliberar en dissabte?». Quan va dir tot això, tots els seus adversaris es van avergonyir, però la multitud s’alegrava de totes les coses meravelloses que feia" (Lluc 13:10-17).

Jesucrist guareix la filla d'una dona fenícia: "Quan Jesús va marxar d’allà, va anar cap a les regions de Tir i Sidó. Aleshores, una dona fenícia que vivia en aquella regió va començar a cridar: «Tingues compassió de mi, Senyor, Fill de David. La meva filla està endimoniada i pateix molt». Però ell no li va respondre. I els deixebles se li van acostar i li van demanar: «Fes-la marxar, perquè no para de cridar darrere nostre». I ell va respondre: «Només he sigut enviat a les ovelles perdudes de la casa d’Israel». Però la dona se li va apropar i es va inclinar davant seu* dient: «Senyor, ajuda’m!». Ell li va contestar: «No està bé agafar el pa dels fills i donar-lo als gossets». Ella va dir: «És veritat, Senyor, però els gossets es mengen les molles de pa que cauen de la taula dels seus amos». 28  Llavors Jesús li va respondre: «Dona, tens molta fe. Que es faci tal com desitges». I la seva filla es va curar immediatament" (Mateu 15:21-28).

Jesucrist calma una tempesta: "Després va pujar a una barca amb els seus deixebles. Llavors, es va aixecar una tempesta tan forta al llac que les onades omplien la barca d’aigua; però Jesús dormia. 25  I els deixebles el van despertar, dient-li: "Senyor, salva’ns, que estem a punt de morir!". Però ell els hi va dir: "Per què teniu tanta por? Quina poca fe teniu!". Tot seguit es va aixecar, va reprendre els vents i el llac, i es va fer una gran calma. Els deixebles es van meravellar i van dir: "Qui és aquest home, que fins i tot els vents i el llac li fan cas?"" (Mateu 8:23-27). Aquest miracle demostra que al paradís terrenal ja no hi haurà tempestes ni inundacions que causin desastres.

Jesucrist caminant pel mar: "Després d’acomiadar la gent, va pujar sol a la muntanya a orar. I quan es va fer de nit, encara estava allà tot sol. La barca ja estava a centenars de metres* de la vora del llac, i lluitava contra les onades perquè tenia el vent en contra. A la matinada, Jesús va anar cap a ells caminant sobre l’aigua. Quan els deixebles el van veure caminar sobre l’aigua, es van espantar i van dir: «És una aparició!». I es van posar a cridar de por. Però Jesús els hi va dir de seguida: «Tranquils! Sóc jo. No tingueu por!». Pere li va dir: «Senyor, si ets tu, mana’m que vingui cap a tu caminant sobre l’aigua». Ell va dir: «Vine!». I Pere va sortir de la barca i va anar cap a Jesús caminant sobre l’aigua. Però al veure la força del vent, va tenir por. Llavors es va començar a enfonsar i va cridar: «Senyor, salva’m!». A l’instant, Jesús va allargar la mà i el va agafar, dient: «Quina poca fe tens! Per què has dubtat?».  I quan van pujar a la barca, el vent va parar de bufar. Aleshores, els que estaven a la barca li van fer homenatge* dient: «Realment ets el Fill de Déu!»" (Mateu 14:23-33).

El préssec miraculosa: "En una ocasió, Jesús estava a la vora del llac de Genesaret ensenyant la paraula de Déu, i la multitud que l’escoltava va començar a apinyar-se al seu voltant. Aleshores va veure dues barques amarrades vora l’aigua; els pescadors havien baixat de les barques i estaven rentant les xarxes. Va pujar a una de les barques, que era de Simó, i li va demanar que l’allunyés una mica de terra. Després es va asseure i va començar a ensenyar a les multituds des de la barca. Quan va acabar de parlar, li va dir a Simó: «Vés llac endins, i llanceu les xarxes a l’aigua». Però Simó li va dir: «Mestre, ens hem esforçat molt tota la nit i no hem pescat res, però perquè tu ho dius, llançaré les xarxes». I quan ho van fer, van agafar tants peixos que les xarxes van començar a trencar-se. Aleshores van fer senyals als companys de l’altra barca perquè anessin a ajudar-los. Ells hi van anar i van omplir les dues barques, tant que van començar a enfonsar-se. Quan Simó Pere ho va veure, es va llançar als genolls de Jesús dient: «Senyor, no sóc digne d’estar prop teu, perquè sóc pecador!». Al veure que havien pescat tants peixos, ell i els que estaven amb ell no s’ho podien creure; i els va passar el mateix a Jaume i Joan, fills de Zebedeu, que eren socis de Simó. Però Jesús li va dir a Simó: «No tinguis por. D’ara endavant seràs pescador de persones». I ells van tornar les barques a terra, ho van deixar tot i el van seguir" (Lluc 5:1-11).

Jesucrist multiplica els pans: "Després d’això, Jesús va anar a l’altra banda del llac de Galilea, o de Tiberíades. I el va seguir molta gent, perquè veien els miracles que feia quan curava els malalts. Aleshores Jesús va pujar a una muntanya i s’hi va asseure amb els seus deixebles. S’apropava la Pasqua, la festa dels jueus. Quan Jesús va alçar els ulls i va veure una gran gentada que venia cap a ell, li va dir a Felip: «¿On comprarem pa perquè mengi tota aquesta gent?». Li va dir això per posar-lo a prova, perquè sabia el que estava a punt de fer. Felip li va contestar: «Ni amb 200 denaris* n’hi hauria prou per donar un trosset de pa a cadascú».  Un dels seus deixebles, Andreu, el germà de Simó Pere, li va dir:  «Aquí hi ha un noiet que té cinc pans d’ordi i dos peixets. Però això no és res per a tanta gent». Llavors Jesús va dir: «Feu seure la gent». En aquell lloc hi havia molta herba i la gent s’hi va asseure. Entre la multitud hi havia uns 5.000 homes. Jesús va agafar el pa, i després de donar gràcies a Déu, el va repartir als que estaven asseguts. Va fer el mateix amb els peixets, i en van menjar tant com van voler.  Quan tothom va quedar satisfet, va dir als seus deixebles: «Recolliu els trossos que han sobrat perquè no es desaprofiti res». Ells els van recollir, i van omplir dotze cistells amb els trossos que van sobrar als que havien menjat dels cinc pans d’ordi. Quan la gent va veure el miracle que havia fet, van dir: «Aquest realment és el Profeta que havia de venir al món». Però Jesús, que sabia que estaven a punt de venir i endur-se’l per fer-lo rei, se’n va anar una altra vegada a la muntanya tot sol" (Joan 6:1-15). Hi haurà menjar en abundància a tota la terra (Salms 72:16; Isaïes 30:23).

Jesucrist ressuscita el fill d’una vídua: "Poc després Jesús va viatjar a una ciutat anomenada Naïm, i l’acompanyaven els seus deixebles i una gran gentada.  Quan s’acostava a l’entrada de la ciutat, va veure que duien a enterrar un mort, l’únic fill d’una viuda. I molta gent de la ciutat anava amb ella.  Quan el Senyor la va veure, se’n va compadir i li va dir: «No ploris».  Jesús es va apropar i va tocar el fèretre, i els que el portaven es van aturar. Aleshores, Jesús va dir: «Noi, t’ho mano: Aixeca’t!».  El mort es va incorporar i va començar a parlar, i Jesús el va tornar a la seva mare.  Tots van quedar admirats i van començar a glorificar Déu, dient: «Ha sorgit un gran profeta entre nosaltres» i «Déu s’ha recordat del seu poble».  Aquesta notícia es va escampar per tot Judea i per tota aquella regió" (Lluc 7:11-17).

Jesucrist ressuscita a la filla de Jairus: "Mentre encara parlava, va arribar un missatger del cap de la sinagoga i va dir: «La teva filla ha mort, no molestis més el Mestre». Però Jesús, que ho va sentir, li va dir: «No pateixis, només tingues fe, i viurà».  Quan va arribar a la casa, només va deixar que entressin amb ell Pere, Joan, Jaume i els pares de la nena.  La gent plorava per la nena i es donaven cops al pit perquè estaven molt tristos. Per això Jesús els hi va dir: «No ploreu, perquè no és morta, sinó que dorm».  I van començar a burlar-se d’ell, perquè sabien que la nena era morta.  Però ell la va agafar de la mà i li va dir: «Noieta, aixeca’t!».  Ella va tornar a la vida i es va aixecar immediatament, i Jesús va manar que li donessin alguna cosa per menjar. Els seus pares estaven tan contents que no s’ho podien creure, però Jesús els hi va manar que no expliquessin a ningú el que havia passat" (Lluc 8:49-56).

Jesucrist ressuscita al seu amic Lázaro, que havia mort feia quatre dies: "Jesús encara no havia entrat al poble, sinó que estava on Marta l’havia trobat. Al veure que Maria s’aixecava corrents i sortia, els jueus que l’estaven consolant a casa la van seguir, pensant-se que anava a la tomba a plorar. Quan Maria va arribar on estava Jesús i el va veure, es va llançar als seus peus i li va dir: "Senyor, si haguessis estat aquí, el meu germà no hauria mort". Quan Jesús va veure que plorava i que els jueus que l’acompanyaven també ploraven, se li va encongir el cor i es va posar molt trist. Ell va preguntar: "On l’heu posat?". Ells li van dir: "Senyor, vine i ho veuràs". I Jesús es va posar a plorar. Aleshores els jueus van dir: "Mireu com se l’estimava!". Però alguns d’ells van dir: "Si aquest home va obrir els ulls del cec, ¿no hauria pogut impedir que Llàtzer morís?".

A Jesús se li va tornar a encongir el cor. Llavors va anar a la tomba, que era una cova tancada amb una pedra, i va dir: "Traieu la pedra". Però Marta, la germana del difunt, li va dir: "Senyor, després de quatre dies, ja deu fer mala olor". Jesús li va contestar: "¿No t’he dit que si tenies fe, veuries la glòria de Déu?". Llavors van treure la pedra, i Jesús va mirar cap al cel i va dir: "Pare, et dono les gràcies perquè m’has escoltat. Ja sé que sempre m’escoltes, però ho dic perquè la gent que m’envolta cregui que tu m’has enviat". Després de dir això, va cridar amb veu forta: "Llàtzer, surt!".  I l’home que havia estat mort va sortir. Tenia els peus i les mans embolicades amb roba, i la seva cara estava embolicada amb un mocador. I Jesús els hi va dir: "Deslligueu-lo i deixeu-lo caminar""  (Joan 11:30-44).

La darrera préssec miraculosa (poc després de la resurrecció de Crist): "Quan començava a clarejar, Jesús estava a la vora del llac, però els deixebles no el van reconèixer. Aleshores, Jesús els hi va dir: «Fills meus, no teniu res per menjar, veritat?». Ells van respondre: «No, no tenim res». Ell els hi va dir: «Llanceu la xarxa al costat dret de la barca i trobareu peixos». Ells ho van fer i, de tants peixos que van agafar, no van ser capaços de pujar la xarxa. Aleshores, el deixeble que Jesús estimava li va dir a Pere: «És el Senyor!». Quan Simó Pere ho va sentir, es va posar la roba, perquè anava mig despullat, i es va llançar a l’aigua. Els altres deixebles hi van arribar amb la barqueta, arrossegant la xarxa plena de peixos, perquè no estaven gaire lluny de terra, només a uns noranta metres" (Joan 21:4-8).

Jesucrist va fer molts altres miracles. Ens permeten reforçar la nostra fe, animar-nos i tenir una visió de les moltes benediccions que hi haurà al paradís. Les paraules escrites de l’apòstol Joan resumeixen molt bé el nombre prodigiós de miracles que va fer Jesucrist, com a garantia del que passarà al paradís: “Jesús encara va fer moltes altres coses, que si s’escrivissin una per una, crec que el món no podria contenir tots els rotlles que s’escriurien" (Joan 21:25).

L'ensenyament elemental de la Bíblia

• Déu té un nom: Jehová: "Jo sóc Jehovà. Aquest és el meu nom; i no donaré la meva glòria a cap altra ni la meva lloança a les imatges tallades" (Isaïes 42:8) (The Revealed Name). Hem d'adorar només a Jehovà: "Jehovà, Déu nostre, ets digne de rebre la glòria, l’honor i el poder, perquè tu vas crear totes les coses i vas voler que existissin" (Revelació 4:11) (Worship Jehovah; In Congregation). Hem d'estimar-lo amb tota la nostra força vital: "Ell li va contestar: “Estima Jehovà, el teu Déu, amb tot el teu cor, amb tota la teva ànima i amb tota la teva ment”.  Aquest és el primer manament i el més important" (Mateu 22:37,38). Déu no és una Trinitat. La trinitat no és una docència bíblica.
• Jesucrist és l'únic Fill de Déu en el sentit que Ell és l'únic Fill de Déu creat directament per Déu: "Al principi la Paraula existia, i la Paraula estava amb Déu i la Paraula era un déu.  Ell estava amb Déu al principi.  Totes les coses van arribar a existir per mitjà d’ell, i ni una sola cosa ha arribat a existir sense ell"  (Joan 1: 1-3). Jesucrist no és el Déu Totpoderós i no forma part d'una Trinitat: "Qui diu la gent que és el Fill de l’home?". Ells van contestar: "Alguns diuen que és Joan el Baptista; d’altres, Elies; i d’altres diuen que és Jeremies o un dels profetes».  Ell els hi va dir: "I vosaltres, qui dieu que sóc?". Simó Pere va contestar: "Tu ets el Crist, el Fill del Déu viu". Jesús li va respondre: "Alegra’t, Simó, fill de Jonàs, perquè això no t’ho ha revelat cap home, sinó el meu Pare que està al cel" (Mateu 16: 13-17) (Jesus Christ the Only Path; The King Jesus Christ).
• L'esperit sant és la força activa de Déu. No és una persona: "I se’ls hi van aparèixer unes flames de foc que semblaven llengües, i cada llengua de foc es va coŀlocar a sobre de cadascun d’ells" (Fets 2: 3). L'Esperit Sant no forma part d'una Trinitat.
• La Bíblia és la Paraula de Déu: "Tot el que està escrit a les Escriptures és inspirat per Déu, i és útil per ensenyar, per reprendre, per corregir* i per educar segons els principis justos, perquè els que serveixen Déu estiguin totalment capacitats, ben preparats per a tota bona obra" (2 Timoteu 3:16,17). Hem de llegir-lo, estudiar-lo i aplicar-lo a les nostres vides: "estima de cor la Llei del Senyor, medita la seva Llei de nit i de dia. Serà com un arbre que arrela vora l’aigua: dóna fruit quan n’és el temps, i mai no es marceix el seu fullatge; duu a bon terme tot el que emprèn" (Salms 1:1-3) (Read The Bible Daily).
• Només la fe en el sacrifici de Crist permet el perdó dels pecats i després la curació i la resurrecció dels morts: "Perquè Déu va estimar tant el món que va entregar el seu Fill únic, perquè tots els que creguin* en ell no siguin destruïts sinó que puguin viure per sempre. (...) Qui creu en el Fill viurà per sempre; qui desobeeix el Fill no obtindrà la vida, i la ira de Déu sempre estarà damunt d’ell" (Joan 3:16). "Això és el que va fer el Fill de l’home. Ell no va venir perquè el servissin, sinó per servir els altres i donar la seva vida com a rescat per moltes persones" (Mateu 20:28) (La celebració de la commemoració de la mort de Jesucrist; The Release).
• El Regne de Déu és un govern celestial establert al cel el 1914, del qual el Rei és Jesucrist acompanyat de 144.000 reis i sacerdots que constitueixen la "Nova Jerusalem", la núvia de Crist: "I vaig veure un cel nou i una terra nova, perquè el cel i la terra d’abans ja no existien, i el mar ja no hi era. També vaig veure la Nova Jerusalem, la ciutat santa, que baixava del cel i provenia de Déu, preparada com una núvia adornada per al seu nuvi" (Apocalipsi 21:1,2). Aquest govern celestial de Déu posarà fi al present domini humà durant la gran tribulació i serà establert a la Terra: "En temps d’aquests reis, el Déu del cel farà que s’aixequi un Regne que mai no serà destruït ni passarà a cap altre poble. Farà miques i aniquilarà tots aquells altres regnes, però ell es mantindrà per sempre" (Mateu 6: 9,10; Daniel 2:44) (The End of Patriotism; The King Jesus Christ; The Earthly Administration of the Kingdom of God).
• La mort és tot el contrari de la vida. L'ànima mor i l'esperit (la força vital) desapareix: "No posis la teva confiança en els nobles, ni en el fill de l'home des del terra, que no té salvació. La seva ment surt, torna al seu sòl; en aquell dia moren els seus pensaments" (Salm 146:3,4). "Perquè el destí dels homes i el destí de les bèsties és el mateix: la bèstia mor i l’home mor. Tots dos tenien el mateix alè de vida. L’home no és pas més que la bèstia: tots dos són efímers. Tot va al mateix lloc: tot ha sortit de la pols i a la pols torna tot. (...) Almenys els vius saben que han de morir, mentre que els morts ja no saben res, i tampoc no poden esperar res, perquè el seu record s’ha esborrat (...) El que ara et vegis capaç de fer, fes-ho de la manera que puguis, perquè en el món dels morts on hauràs d’anar, no hi ha obres ni projectes, no hi ha coneixement ni saviesa" (Eclesiastès 3: 19,20, 9: 5,10).
• Hi haurà resurrecció del just i l'injust: "No us sorprengueu d’això, perquè ve l’hora en què tots els que estan a les tombes* escoltaran la seva veu  i en sortiran. Els que van fer coses bones rebran una resurrecció de vida, i els que van fer coses dolentes rebran una resurrecció de judici" (Joan 5: 28,29). "I tinc la mateixa esperança que ells, que Déu ressuscitarà tant els justos com els injustos" (Fets 24:15). Els injustos seran jutjats sobre la base del seu comportament durant el regnat de 1000 anys (i no sobre la base del seu comportament passat): "I vaig veure un gran tron de color blanc i Aquell que hi estava assegut. El cel i la terra van fugir de davant seu, i mai més van ser trobats.  Vaig veure els morts, tant els grans com els petits, drets davant del tron, i es van obrir uns llibres. També es va obrir un altre llibre: el llibre de la vida. Els morts van ser jutjats per les seves accions segons el que hi havia escrit als llibres. I el mar va tornar els seus morts, i la mort i la Tomba també van tornar els seus morts, i aquests van ser jutjats individualment segons les seves accions" (Apocalipsi 20:11-13) (The Administration of the Earthly Resurrection; The Earthly Resurrection; The Judgment of the unrighteous).
• Només 144.000 humans aniran al cel amb Jesucrist: "Aleshores vaig veure el Corder dret a la muntanya de Sió, i amb ell 144.000 que tenen escrit al front el nom del Corder i el nom del seu Pare. Vaig sentir que del cel venia un so com el soroll de corrents d’aigua, com el soroll d’un gran tro. El so que vaig sentir era com la veu de cantants que s’acompanyen amb l’arpa. I cantaven el que semblava una cançó nova davant del tron i davant dels quatre querubins i dels ancians, i ningú va ser capaç d’aprendre aquesta cançó excepte els 144.000, que han sigut comprats de la terra. Aquests són els que no es van contaminar amb dones; de fet, són verges. Són els que segueixen el Corder allà on va. Van ser comprats d’entre la humanitat com a primícies per a Déu i per al Corder, i no es va trobar cap engany a la seva boca; no tenen cap defecte" (Revelació 7:3-8, 14: 1-5). La gran multitud esmentada en Apocalipsi 7: 9-17 és aquells que sobreviuran a la gran tribulació i que viuran per sempre en el paradís terrenal: "Després d’això, vaig veure una gran multitud que ningú era capaç de comptar. Eren gent de totes les nacions, tribus, pobles i llengües, que estaven drets davant del tron i davant del Corder. Anaven vestits amb roba blanca i portaven fulles de palmera a les mans.(...) "Aquests són els que vénen de la gran tribulació, i han rentat i blanquejat la seva roba amb la sang del Corder.   És per això que estan davant del tron de Déu servint-lo* nit i dia al seu temple; i Aquell que està assegut al tron els protegirà.  No tindran gana ni set mai més, ni els cremarà el sol ni la xafogor,  perquè el Corder, que està al mig* del tron, els pasturarà i els portarà a les fonts de l’aigua de la vida. I Déu eixugarà totes les llàgrimes dels seus ulls" (Apocaplipsi 7:9-17) (The Heavenly Resurrection (144000); The Great Crowd).
• Estem vivint els últims dies que acabaran amb la gran tribulació (Mateu 24,25, Marc 13, Lluc 21, Apocalipsis 19: 11-21). La presència (Parousia) de Crist ha començat invisiblement des de 1914 i acabarà al final dels mil anys: "Mentre estava assegut a la muntanya de les Oliveres, els deixebles se li van apropar en privat i li van preguntar: "Digue’ns, quan passarà això, i quin serà el senyal de la teva presència i de la part final d’aquesta època? (...)  I les bones notícies del Regne es predicaran per tota la terra per donar testimoni a totes les nacions, i llavors vindrà la fi" (Mateu 24:3) (The Great Tribulation; The King Jesus Christ).
• El paradís  serà terrenal: "El llop conviurà amb l’anyell, la pantera jaurà amb el cabrit; menjaran junts el vedell i el lleó, i un nen petit els guiarà. La vaca i l’óssa pasturaran juntes, jauran plegades les seves cries. El lleó menjarà palla com el bou, l’infant de llet jugarà vora el cau de l’escurçó, el nen ficarà la mà a l’amagatall de la serp. Ningú no serà dolent ni farà mal en tota la muntanya santa, perquè el país serà ple del coneixement de Jehová, com l’aigua cobreix la conca del mar" (Isaies 11:6-9). "Llavors es desclouran els ulls dels cecs, i les orelles dels sords s’obriran. Llavors el coix saltarà com un cérvol i la llengua del mut cridarà de goig, perquè l’aigua ha brollat al desert, han nascut torrents a l’estepa" (Isaies 35:5,6). "Feliços els dòcils, perquè heretaran la terra" (Mateu 5:5). "Aleshores vaig sentir una veu forta que sortia del tron i deia: "Mira! El tabernacle* de Déu està amb la humanitat, i ell viurà amb ells, i ells seran el seu poble, i Déu estarà amb ells. I eixugarà totes les llàgrimes dels seus ulls, i la mort ja no existirà, i mai més hi haurà laments, ni plors, ni sofriment. Les coses del passat ja no hi són"" (Apocalipsi 21:3,4). (Isaías 11,35,65, Apocalipsi 21:1-5) (The Release).
• Déu va permetre el mal. Això va donar una resposta al desafiament del diable a la legitimitat de la sobirania de Jehovà (Gènesi 3:1-6) (Satan Hurled). I també per donar una resposta a l'acusació del dimoni sobre la integritat de les criatures humanes (Job 1:7-12; 2:1-6). No és Déu qui causa el sofriment (Jaume 1:13). Els sofriments són el resultat de quatre factors principals: El diable pot ser el que causa els patiments (però no sempre) (Job 1:7-12; 2:1-6). El sofriment és el resultat de la caiguda condició del pecador heretat d'Adam que ens condueix a la vellesa, la malaltia i la mort (Romanos 5:12, 6:23). El sofriment pot ser el resultat de males decisions humanes (de la nostra part o d'altres éssers humans) (Deuteronomi 32:5, Romanos 7:19). El sofriment pot ser el resultat de "temps imprevistos i esdeveniments" que fan que la persona estigui en un lloc equivocat en el moment equivocat (Eclesiastès 9:11). El destí no és una ensenyança bíblica, no estem "destinats" a fer el bé o el mal, però sobre la base del lliure albir, triem fer "bé" o "mal" (Deuteronomio 30:15).
• Hem de servir els interessos del regne de Déu. Ser batejat i actuar d'acord amb el que està escrit a la Bíblia (Mateu 28:19,20) (The Baptism). Aquesta ferma postura a favor del regne de Déu es demostra públicament proclamant regularment les bones notícies (Mateu 24:14) (The Good News; The End of Patriotism).

El que la Bíblia prohibeix

• L'odi està prohibit: "Tot el qui odia el seu germà és un assassí, i ja sabeu que cap assassí té vida eterna" (1 Joan 3:15). L'assassinat està prohibit, assassinat per motius personals, assassinat per patriotisme religiós o per patriotisme estatal està prohibit: " Jesús li va dir: "Guarda’t l’espasa, perquè tots els que agafen l’espasa, moriran per l’espasa"" (Mateu 26:52) (The End of Patriotism).
• El robatori està prohibit: "Qui roba, que ja no robi més, sinó que treballi de valent, fent feines honrades amb les seves mans, i així tindrà alguna cosa per compartir amb els que ho necessiten" (Efesis 4:28).
• La mentida està prohibida: "No us mentiu els uns als altres. Despulleu-vos de la vella personalitat* i de les coses que fèieu" (Colossencs 3: 9).
• Altres prohibicions de la Bíblia: "Perquè l’esperit sant i nosaltres hem decidit no posar-vos més càrregues a part d’aquestes coses necessàries:  que us abstingueu del que ha sigut sacrificat als ídols, de la sang, de menjar carn d’animals estrangulats i de la immoralitat sexual. Si eviteu del tot aquestes coses, us anirà bé. Desitgem que estigueu bé!" (Fets 15:19,20,28,29).
• Coses que han estat contaminades per ídols: són coses relacionades amb pràctiques religioses contràries a la Bíblia, la celebració de festes paganes. Això pot ser pràctiques religioses abans del sacrifici o el consum de carn: "Mengeu tota la carn que es ven al mercat, i no feu preguntes per tranquiŀlitzar la vostra consciència, perquè “la terra i tot el que conté és de Jehovà".  Si algú que no és creient us convida a menjar i vosaltres hi voleu anar, mengeu tot el que us ofereixi, i no feu preguntes per tranquiŀlitzar la vostra consciència. Però si algú us diu: "Aquesta carn ha sigut sacrificada als ídols", no en mengeu a causa de qui us ho ha dit i a causa de la consciència.  No em refereixo a la vostra consciència, sinó a la consciència de l’altra persona. Ara bé, ¿per què la meva llibertat ha de ser jutjada per la consciència d’un altre?  I si dono gràcies a Déu pel que menjo, ¿per què he de ser criticat pel menjar pel qual he donat gràcies?" (1 Corintis 10:25-30).
• "No us uniu amb els no creients. Perquè, ¿quina relació tenen la justícia i la maldat? O què tenen en comú la llum i la foscor?  A més, ¿com poden estar d’acord Crist i Belial? O què tenen en comú un creient i un no creient? I, ¿quin acord hi pot haver entre el temple de Déu i els ídols? Perquè nosaltres som un temple del Déu viu, tal com Déu va dir: "Viuré i caminaré enmig d’ells, jo seré el seu Déu i ells seran el meu poble".  "Per tant, sortiu d’enmig d’ells, i separeu-vos d’ells", diu Jehovà, "deixeu de tocar el que és impur", "i jo us acolliré".  "Jo seré com un pare per a vosaltres, i vosaltres sereu com fills i filles per a mi", diu Jehovà, el Totpoderós" (2 Corintis 6:14-18).
• No practiques idolatria. Cal destruir tots els objectes o imatges idolàvers, creus, estàtues amb finalitats religioses (Mateu 7:13-23). No practiquis l'ocultisme: l'adivinació, la màgia, l'astrologia... Hem de destruir tots els objectes relacionats amb l'ocultisme (Fets 19:19, 20).
• No mireu pel·lícules ni imatges pornogràfiques ni violentes i degradants. Abstenir-se del joc, l'ús de drogues, com la marihuana, el betel, el tabac, l'excés d'alcohol o les orgies: "Per tant, germans, per la compassió que Déu ens té, us demano que presenteu els vostres cossos com un sacrifici viu, sant i agradable a Déu; d’aquesta manera l’adorareu amb les vostres facultats mentals" (Romans 12:1, Mateu 5:27-30, Salm 11:5).
• Immoralitat sexual (fornicació): adulteri, sexe no casat (home / dona), homosexualitat masculina i femenina, i pràctiques sexuals perverses: "¿És que no sabeu que els injustos no heretaran el Regne de Déu? No us enganyeu. Els que practiquen immoralitat sexual, els idòlatres, els adúlters, els que se sotmeten a actes homosexuals, els que practiquen homosexualitat, els lladres, els avariciosos, els borratxos, els injuriadors i els estafadors no heretaran el Regne de Déu" (1 Corintis 6:9,10). "Que tothom respecti el matrimoni, i que ningú contamini la vida matrimonial, perquè Déu jutjarà els que practiquen immoralitat sexual i els que cometen adulteri" (Hebreus 13:4).
• La Bíblia condemna la poligàmia, qualsevol home en aquesta situació que vulgui fer la voluntat de Déu, ha de regularitzar la seva situació romanent només amb la seva primera esposa amb qui s'ha casat (1 Timoteu 3: 2 "marit d'un dona "). La Bíblia prohibeix la masturbació: "Per tant, feu morir els membres del vostre cos per no caure en la immoralitat sexual, la impuresa, el desig sexual desenfrenat, els mals desitjos i la cobdícia, que és idolatria" (Colossencs 3:5).
• Està prohibit menjar sang, fins i tot en entorns terapèutics (transfusió de sang): "Només la carn amb la seva ànima, la seva sang, no es pot menjar" (Genesi 9:4) (The Sacred Blood; The Sacred Life).
• Totes les coses condemnades per la Bíblia no s'especifiquen en aquest estudi de la Bíblia. El cristià que ha arribat a la maduresa i un bon coneixement dels principis bíblics, sabrà la diferència entre el "bé" i el "mal", fins i tot si no està escrit directament a la Bíblia: "En canvi, el menjar sòlid és per a les persones madures que fan servir el seu discerniment, i així s’entrenen per distingir el que està bé del que està malament" (Hebreus 5:14) (MADUREZ ESPIRITUAL).

Si desitja expressar-se, si teniu preguntes o per altres motius, no dubteu a posar-vos en contacte amb el lloc o amb el compte Twitter. Que Déu beneeixi els cors purs. Amén. (Joan 13:10).

La celebració de la commemoració de la mort de Jesucrist

PER QUÈ?

Què fer?

Menú principal:
Anglès: http://www.yomelyah.com/435871998
Espanyol: http://www.yomeliah.com/435160491
Portuguès: http://www.yomelias.com/435612345
Francès: http://www.yomelijah.com/433820120

TWITTER

FACEBOOK

FACEBOOK BLOG